El metavers és una idea que ja fa anys que dona voltes i que abans en dèiem espais virtuals però que ara s’ha posat de moda al canviar-li el nom.
El concepte vol anar una mica més enllà i es planteja com la propera revolució d’internet que ens ha de permetre treballar, reunir-nos, jugar i interaccionar en espais 3D virtuals.
Avui on podem trobar una evolució més clara de la idea del metavers és en el món dels videojocs on ja hi ha diverses plataformes amb espais i propostes virtuals.
Un altre món que s’ha vist afectat és el de les criptomonedes, ja que permeten impulsar una nova economia digital basada amb la tecnologia blockchain, que ofereix sistemes transparents i de confiança, tot i que per mi el món de les criptomonedes crec que es basa en una gran especulació.
Els elements que han impulsat el metavers han estat la realitat augmentada, els visors de realitat virtual 3D o l’anomenada gammificació que està present en molts aspectes del nostre dia a dia. Un exemple el trobem amb el món digital Descentraland que combina elements socials amb les criptomonedes, NFTs i els espais virtuals que et deixa adquirir.
El mateix Mark Zuckenberg ja ho està impulsant i fins i tot ha canviat el nom de facebook per el de Meta i, en la seva idea de futur, vol utilitzar el metavers per promoure aspectes com el treball en remot amb avatars virtuals, per citar un exemple i, de fet, no està sol, ja que tant Microsoft, Apple o Google ja impulsen projectes similars.
El món de la moda també s’està apuntant a aquesta tendència i marques com Dolce & Gabbana, Gucci, Nike o Louis Vuitton ja han venut NFTs propis i a preus força interessants.
Tot i així, jo crec que encara manca molt per desenvolupar i que de moment els projectes basats en el metavers s’assemblen molt als que vaig viure en l’època de la bombolla de les punto.com, on es creia que tot valia més que el seu valor real.
Però si hi ha un espai que pot impulsar el metavers penso que és el del món de l’educació, ja que en ell es pot anar més enllà que la utilització de les ulleres de realitat virtual o el 3D. Amb creativitat podem fer gaudir als alumnes d’una experiència completa amb un bon ús del mon del 2D i amb un avatar virtual que permeti interactuar en un món digital on els alumnes puguin col·laborar, socialitzar, aprendre o simplement jugar.
En el darrer Mobile ja es van poder veure propostes en les que s’oferien lliçons immersives en el món de la universitat, on en una aula tots els estudiants estaven equipats amb ulleres de realitat augmentada i el professor des de casa seva donava la classe com si fos present a l’aula ja que apareixia en un holograma davant de tots.
Poder viatjar en el temps, entrar dins del cos humà o fer-nos tants petits com un virus són realitats que seran possibles gracies a l’anomenada immersió digital.
Però aspectes com la socialització, la suplantació, l’aïllament o els ciberassetjaments seran també aspectes que caldrà polir perquè el metavers avanci i, malauradament, de moment no hi ha experiències amb espais segurs que ens permetin assegurar que anem pel bon camí.
Soc escèptic en com la tecnologia avança i com la societat la pot integrar de forma adequada, ja que sempre he vist que la societat va a remolc dels canvis i moltes vegades aquests no sempre tenen en compte les problemàtiques que acaben generant.
Mentrestant podem seguir aprenent del que ja tenim i mirar de treure’n el màxim profit. Benvinguts al metavers.